Suro, comunament conegut com a pi d’aigua, suro, suro. Els productes de la pell externa de les espècies arbòries molt desenvolupades del suro vegetal, els teixits de protecció superficial de les tiges i arrels després d’espessir-se. L’antic Egipte, Grècia i Roma solien fabricar flotacions de xarxa de pesca, plantilles, taps i així successivament. Hi ha registres de suro al període primavera i tardor. Les principals espècies de suro produïdes són la surera i el suro. Les plantes que tinguin 20 anys o més i tinguin un diàmetre de pit superior als 20 cm, poden ser sotmeses a un despullament secundari. La pell resultant s’anomena primera o primera pell. Després, es desfaci cada 10 a 20 anys, i la pell que s’obté s’anomena pell regenerada i el gruix de la pell de 2 cm o més.
Característiques del suro:
Aquesta estructura fa que el suro tingui molt bona elasticitat, estanqueïtat, aïllament tèrmic, aïllament acústic, vora elèctrica i resistència a l’abrasió, a més dels avantatges de no tòxica, inodora, gravetat específica petita, sensació de mà suau, no fàcil d’incendi, etc. No hi ha productes artificials comparables a ells. En termes de propietats químiques, una barreja d’èter formada per diversos àcids grassos hidroxi i àcids fenòlics és un component característic de la fusta tova, denominada col·lectivament greix de fusta tova.
Aquestes substàncies són resistents a la càries i atacs químics. Per tant, no afecten químicament l’aigua, el petroli, la benzina, els àcids orgànics, les sals, els èsters, etc., excepte l’àcid nítric concentrat, l’àcid sulfúric concentrat, el clor i el iode. S'utilitza àmpliament, com a taps de suro, capes tèrmiques d'equips de refrigeració, avions salvavides i panells acústics.
La màquina de tallar el suro es caracteritza perquè quan el punxó actua sobre la peça a través del dau, la pressió al cilindre de treball no arriba a la pressió nominal i la pressió augmentarà a mesura que augmenta el contacte (tallant a la peça). La vàlvula d’inversió electromagnètica rep el senyal, la vàlvula d’inversió inversa i el cap de perforació comença a restablir-se; en aquest moment, la pressió al cilindre pot no assolir el valor de pressió nominal establert a causa de la limitació del temps que l’oli que entra a pressió al cilindre; és a dir, la pressió del sistema no ha assolit el valor de disseny i s'ha finalitzat el tall de matrius.
L’àmbit d’ús de la màquina de tallar: adequat per a materials d’escuma, cartró, tèxtil, materials plàstics, cuir, cautxú, materials d’embalatge, materials per a sòls, catifes, fibra de vidre, suro i altres materials no metàl·lics a través de la matriu per aconseguir el material per la pressió generada per la màquina de punxar i tallar.
